Una historia és, en el sentit mes corrent, una sèrie d»esdeveniments viscuts per subjectes generalment designats amb noms propis. Tanmateix, la revolució de la ciència històrica volgué revocar la primacia dels esdeveniments i els noms propis en benefici de les llargues durades i la vida de les persones anònimes. Era així com reivindicava al mateix temps la seua pertinencia a l»era de la ciència i a l»era de la democràcia. Però, per a ser ciència sense perdre»s ella mateixa, la historia necessita algunes argúcies literàries: una altra manera de contar la història dels reis, un altre ús dels temps del relat i la invenció de personatges d»un genere nou, els testimonis muts. Només així pot articular en un sol discurs un triple contracte: científic, narratiu i polític.