El 12 de maig de 1437 Joanot Martorell, el futur autor de Tirant lo Blanch, va enviar una primera lletra de batalla al seu cosí Joan de Montpalau. L’acusava d’haver seduït la seua germana Damiata amb la promesa que es casaria. I li desafiava en un combat si no complia el seu compromís. Montpalau va negar taxativament haver promés res. Al llarg de quasi tot un any els dos cavallers es van cartejar i van airejar públicament les seues desavinences, ben amanides amb tota mena d’insults i desqualificacions. L’objectiu de la correspondència era establir les regles del combat i trobar un jutge imparcial que volguera fer d’àrbitre. Les lletres de batalla eren una batalla de paraules, batalla jurídica, batalla de befa i escarn, batalla psicològica per a intentar prendre avantatge abans mateix d’esmolar les armes.