A les acaballes de l»edat mitjana, l»Albufera de València era un ample estany salobrenc que, voltat de vinyes, oliveres i carrascars dispersos, s»estenia entre el cap de Cullera i la desembocadura del Guadalaviar. Del segle XVII ençà, l»expansió del regadiu i les operacions de drenatge capgiraren els paràmetres hidrològics i transformaren el paisatge de l»aiguamoll. L»Albufera d»aigua dolça, de les hortes i els arrossars, convertida en imatge tòpica pels textos de Blasco Ibánez, és per tant, en realitat, una construcció antròpica relativament recent. A partir de l»estudi de la documentació històrica i cartogràfica, aquest llibre reconstrueix el procés de canvi ambiental que s»hi ha experimentat de resultes de segles de treballs hidràulics, i examina de manera detallada les intervencions humanes que han fet de l»Albufera de València un producte de natura i cultura.