Així es justifica Josepmaria Escrivá de Balaguer, al punt 178 de «Camino»…“Quan vegis una pobre creu de fusta, sola, menyspreable i sense cap valor…i sense Crist crucificat: no oblidis que aquella creu és la teva creu: la de cada dia, l’amagada, sense lluentor i sense consol; esperant el crucifix que li falta; i aquest has de ser tu.La història comença a Barcelona amb la Noelia pujant l’Arrabassada. Estrena cotxe, ha millorat econòmicament gràcies al bon final del cas anterior. Va a ESADE Sant Cugat, a cursar un Programa de Lideratge. De sobte un fet terrible ho capgira tot…Allò que començà a concebre’s com un assaig psicològic, un al·legat ferotge contra la doble moral nostrada, acaba quallant en forma de narració amb humor identificada en el sexe menys convencional, les relacions professionals i els abusos de poder.Aquest llibre s’apropa al lector amb falses pretensions, aplicant a la narrativa un ritme d’acció constant, foll i irreflexiu, dins d’una muntanya russa d’esdeveniments, quan en realitat el vol fer pensar.