El País Valencià és massa llarg i divers per poder reduir a un comú denominador l»evolució urbana de les seues viles i ciutats. N»hi ha d»origen romà, andalusí, cristià catalanesc o aragonès, senyorial o reialenc, renaixentista o il·lustrat… Aquest treball és el resultat de quatre o cinc anys de recerca sobre més de quaranta nuclis valencians que mostren una planificació geomètrica i tenen origen medieval o pertanyen als segles XVI o XVII. La part general presenta unes conclusions, sempre provisionals, sobre les condicions físiques (relleu, hidrografia, litoral), les circumstàncies històriques (xarxa caminera, assentament, estratègia) i planteja les dicotomies islàmic/cristià, senyoria/reialenc per després incidir en la geometria urbana i les qüestions de mètode. Més endavant desfilen els quaranta-un nuclis, ordenats de nord a sud com a litorals o interiors, cadascun amb la seua bibliografia. S»hi observa un cert desequilibri, favorable a la part septentrional del País Valencià, que es justifica per les viles planificades modèliques.