El turó de la bassa

Pot lambició desfermada, sense brida ni fre, ordir lentrellat general de la vida? Pot fer i desfer a plaer els somnis i les illusions, els ideals de la joventut? Ben mirat, som una societat embarcada en el mateix vaixell, i sembla com si ens deixéssim endur cap a no se sap on, bo i anar fent la viu-viu per tal que algú ens tregui les castanyes del foc, mentre tot de vivències ancestrals queden enrere difuminades per les arenes movedisses duna actualitat voraUcirc;ç. Enterrades, potser? Quina és, tanmateix -si nhi ha cap- la foguera anímica que sustenta i nodreix un país? En aquesta ja quarta novella, en Pere Pascual traUcirc;ça amb mà segura una galeria de personatges que bateguen -enmig també dalgun dels desastres naturals que van assolar el país el segle passat- entre la solitud glacial, laUcirc;ïllament i les passions soterrades, la voracitat més atroUcirc;ç i labúlia... Resta encara algú, tanmateix, que tingui la sensibilitat més fonda a flor de pell o que no hagi trencat mai cap plat?