Panolisal

Escrivint aquest llibre he tornat a ser un xiquet. Un xiquet que va nàixer i créixer al poble de Montserrat, que entrava poc a casa i no parava de jugar, pujant a muntanyes o buscant nius als camps, fent partides de galotxa amb pilotes de drap o fins i tot amb taronges si els diners faltaven i no es podien comprar. I que gaudia del futbol en partits interminables o pescava madrilles al barranc, amb canyes pelades i seques i fil dempalomar. El xiquet que jo era portava molt a dins uns records, que fora com fora havia de contar. I el vaig deixar expressar-se i era com aigua emanant duna font. I es recordava de iaios i pares, i de persones anònimes que sense elles saber-ho lajudaren a fer-se gran, de carrers i de places, de muntanyes i camps. Si tu lliges el llibre, duna forma o altra et trobaràs retratat, per accions o paratges o persones anònimes dexistència cordial, que poblen les cases, que venen i van. Reviuràs una època franca i amable, de nits sempre en calma i dies molt clars, que a poc a poc va ensorrant-se, però que és ja tan nostra que seguit tacompanya per onsevulla que estàs, vages o tornes, puges o baixes, estigues dormint o restes despert. Un món que ha anat desfent-se, que calla i sen va, però que encara que ho vulgues mai podràs oblidar.